dimarts, 1 de març del 2011

Desembre 2010 al Diari Carraixet


¡VIVA LA PEPA!
                Con este grito, como es sabido, saludó el pueblo español la aprobación de la Constitución el 19 de marzo de 1812, la primera en nuestra historia. Cuando se publique este artículo probablemente ya se habrá celebrado el 6 de diciembre la promulgación de la actual Constitución según los ritos y rutinas del  oficialismo más rancio, mientras la gran mayoría de la ciudadanía observa todo a distancia y aprovecha un largo puente, que más parece un viaducto, si el tiempo y la economía lo permiten. Porque ¿qué hay que celebrar?
                Mucho. Disfrutar de unas garantías constitucionales no es ninguna pequeñez. Y en la historia de España nunca hubo un periodo tan largo de democracia. Pero con el paso de los años todo envejece, hasta las constituciones. Y la española vigente, que surgió de un compromiso entre los reformistas del franquismo y las fuerzas democráticas, ya nació con algunos achaques que, pasados 32 años, se han convertido en dolencias de difícil curación. Entre otras cosas, porque los requisitos que impone el Título X de la propia Constitución y el bipartidismo imperante hacen casi imposible cualquier revisión constitucional. Veamos algunos puntos:
A. El artículo 3, que habla del castellano como lengua oficial del Estado, de las otras lenguas que serán también oficiales de acuerdo con los respectivos estatutos, y de la riqueza de las diferentes modalidades lingüísticas como un patrimonio que hay que proteger, se ha divorciado de la realidad notoriamente.

i. Por ejemplo, ¿cómo protege nuestro ayuntamiento el valenciano si prácticamente todos sus documentos están en castellano?

B. El art. 16.3 la aconfesionalidad del Estado, aunque pide que éste colabore con la Iglesia Católica y las otras confesiones. Resultado: Asistimos a un confesionalismo católico galopante en todas las instituciones públicas.

C. El artículo 20.1 afirma el derecho a una información veraz. Cualquiera que observe el panorama de los medios de comunicación (unos más, otros menos) verá que este artículo parece redactado para otro país.

D. El artículo 31.1 pide que la ciudadanía contribuya a la hacienda pública según su capacidad económica, mediante tributos inspirados en principios de igualdad y progresividad. Pues sí. La derecha reduce los impuestos sobre las grandes fortunas y el Gobierno central sube el I.V.A.

E. Según el art.35.1 todos tenemos el deber de trabajar y el derecho al trabajo. Cuatro millones y medio de parados esperan que esto se haga realidad. Pero ¡claro! ¡¡es que no buscan trabajo porque disfrutan pasando apuros!!

F. El art. 47 reconoce el derecho a una vivienda digna y adecuada. Bueno, esto será si puedes pagarla y si no se la quedan los bancos o cajas por impago de la hipoteca.

G. En el Título II, los artículos 56 y 57 son claramente machistas. El 56 habla del Rey como jefe del Estado y el 57 da prioridad al varón sobre la mujer en la sucesión de la corona. A los padres de la Constitución (porque ésta no tuvo ninguna madre) no les pasó por la cabeza igualar en derechos a los sexos en este tema.

Resumiendo, esta Constitución comienza a envejecer y está necesitando un lifting o puesta al día. Si esto no tiene lugar pronto, más que en reformas habrá que pensar en cambios.

Grup Municipal No Adscrits, Regidora Neus Sánchez

Febrer 2010 al Diari Carraixet

 
REALITATS  I VALORS
El franquisme tingué un ministre d’Obres Públiques, Gonzalo Fernández de la Mora, que parlava del “estado de realidades” perquè creia que allò important era construir coses i no perdre el temps en debats sobre democràcia, llibertats, justícia social, etc. Hui en dia encara hi ha polítics que semblen seguir-li els passos  a aquell ministre franquista. Transparència, participació, diàleg, compromís col·lectiu... per a què? Asfalt i totxanes! “Realitats” i fora romanços!
Vejam algunes realitats al nostre poble:
-          L’Altruista. L’antic casino que caigué baix el control total de la dreta des del triomf de “los nacionales”, ha arribat a l’actualitat en un estat lamentable. Els què l’han controlat no han fet res per restaurar-lo i recuperar-lo com a centre de vida social. Ara, quan ja la situació és insostenible, el Sr. Arturo Ros, en la doble condició d’alcalde i president de l’Altruista, ha aconseguit una fàcil cessió del casino a l’ajuntament per a convertir-lo en centre cultural, reservant la planta baixa per a les activitats pròpies de l’Altruista.
Més val tard que mai. Però ens sorprenen estes presses repentines. L’obra es vol fer en un any amb la financiació del Plan Confianza. Sembla que es faria la inauguració del nou edifici poc abans de les eleccions municipals i autonòmiques de l’any vinent. Potser algú vol fer-se la campanya electoral amb una “realitat” sense valorar si eixa és la major urgència en estos moments de crisi i ajust pressupostari.
-          El poliesportiu municipal. A pas de caragol la finalització d’esta obra algun dia serà realitat. Ací, pel que es veu, no hi ha presses preelectorals. Però ves a saber si qualsevol dia bota la llebre.
-          L’Escola de Sant Rafel. L’ampliació i millora del centre per a fer front al previsible increment de matrícula ni ha començat. Alguns grups reben classes en aules prefabricades amb tots els inconvenients que açò comporta, faça fred o faça calor.  De què ha servit que s’acondicionaren uns terrenys pròxims a l’escola si no hi ha previsió d’utilitzar-los?
-          L’enderrocament de l’antiga PRIMAYOR S.A.  En el passat número de desembre del 2009 del Carraixet, l’ajuntament informava de les discretes gestions que havia fet per aconseguir l’enderrocament i neteja d’estes naus industrials (gestions tan discretes que ningú no en sabia res, ni tan sols els representants electes que ara són a l’oposició) . Un dels edificis ja hauria d’estar enderrocat perquè se li dona un termini màxim d’un mes a partir del 1-12-09, però, fins ara, ni senyal. Mentres tothom ha de sofrir la mala imatge que estos edificis ofereixen a l’entrada mateixa del poble i les “fragàncies” que desprenen.
Ja està bé! L’ajuntament en ple i no únicament la majoria del PP, amb el recolzament del poble, ha de lluitar amb totes les armes legals per aconseguir acabar amb esta amenaça per a la salut i la seguretat que estes naus representen per al poble.
I ara parlem de valors!


-          8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. Previsiblement, un any més assistirem a la rutinària commemoració de l’efemèride. Caldria fomentar actes marcadament reivindicatius i menys oficials, de conscienciació social front a les problemàtiques com la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
-          Les pensions. Ara estem en crisi i les administracions públiques recapten menys per impostos. Però, què té a vore açò amb proposar, també ara, la reforma de les pensions? Creu el govern de Zapatero que açò milloraria en el curt termini la situació de les finances públiques? No seria millor evitar que moltes empreses posen en el carrer als treballadors i a les treballadores més majors amb el fàcil recurs de les prejubilacions? No seria més convenient aplicar fórmules de repartiment del treball existent i no condemnar a la joventut a l’eterna precarietat i a no poder gaudir d’una pensió mínimament digna quan arriben a majors? Reformes se n’han de fer, però amb temps, negociant-les i per augmentar la justícia social a més de garantir les pensions de hui i les de demà.
-          Les ajudes a les famílies: Solidaritat o “Sopa Boba”? L’Ajuntament ha donat estos nadals unes ajudes a les famílies amb fills. Com és sabut, les quantitats han estat de 40€ per a aliments, 30€ per a calcer i 20€ per a material escolar, tot açò per a criatures nascudes a partir del 1-1-2004. I tot açò sense tindre en compte els diferents nivells de renda ni les diferents situacions familiars. I tot açò sense informar ni negociar-ho amb ningú.
Naturalment, les famílies i els comerços beneficiaris no han protestat. Menys dóna una pedra. Però, és este el camí de fomentar la justícia social? Tan de criticar a Zapatero i acaben fent una cosa pareguda a allò de la devolució dels 400€ del IRPF, o el xec bebé.

Neus Sànchez i Expósito

Desembre 2009 al Diari Carraixet

Per al Carraixet:”CARTA ALS REIS MAGS I AL PARE NOEL”
 
Benvolguts Reis Mags,
                En aquestes dates tan assenyalades plens de bons desitjos, aquest any, com estem en crisi i anem curts de diners, he decidit escriure-vos una carta demanant-vos regals de baix cost. Això sí! Pensem que profitosos per al nostre poble.
                De fet, mireu si sóc poc exigent, que les coses que vaig a demanar-vos les he plantejat en diferents plens del nostre Ajuntament i no han estat concedides. Així que ara, aprofitant aquestes dates, acudisc a vosaltres amb l’esperança que ens ajudeu a aconseguir-les o ens les concediu, perquè gràcies als durs i llargs viatges des de l’Orient que realitzeu tots els anys gaudiu de molta experiència.
                I per cert, abans que res, vull fer un incís: Pare Noel no t’enfades, eh?! Que no t’ho dirigisc a tu perquè és molta feina per a una sola persona i jo ho sé prou bé, però me semblaria molt bé que participares i ens féreu els regals conjunts. Com es sol dir: “La unió fa la força”, així que si volem aconseguir alguna cosa, totes les col·laboracions són necessàries.
                Doncs comence amb alguns desitjos que tenim la gent de l’Acord d’Esquerres i Ecologista: el que més ens agradaria de tot és aconseguir que la població participe activament i estiga ben informada sobre la política local. Per tant, estaria molt bé que, ja que no tenim una televisió local, els plens es gravaren al youtube i es penjaren a la pàgina web del poble, donant-li així major difusió a les decisions de la corporació local (tal com proposarem en una de les primeres mocions presentades en aquesta legislatura).
                També voldríem que se convocaren en més temps les comissions informatives, per a poder estudiar els expedients detalladament i fer una oposició de qualitat, alhora que aportar propostes des de la nostra vessant ideològica (cosa que ja hem plantejat en alguna ocasió). A l’hora estaria bé tenir més temps entre les comissions informatives i els plens corresponents, perquè d’aquesta manera els plens es podrien realitzar puntualment i la gent, quan fa fred no hauria d’esperar en condicions lamentables al carrer. Si no ens podeu concedir açò, almenys que s’habilite un espai per no estar al ras.
                A més a més, voldríem que es fomentara més la participació, publicitant i facilitant l’assistència als plens, perquè si la gent no ho sap, com va a vindre a vore que passa i es decideix a l’Ajuntament?
                Un altre regal que ens agradaria moltíssim és que es fera al poble una política basada en la transparència i per això voldríem que es publicaren les percepcions econòmiques efectives dels regidors i de les regidores per les seues funcions com a representants electes de la corporació local i integrants d’altres organismes, tal com sol·licitarem al ple del dia 5 de novembre de 2009.
Demane tot açò perquè la gent integrant de la meua proposta política de l’esquerra transformadora, pensem que totes aquestes coses són imprescindibles per a fer una política transparent, participativa, social i fonamentada en la publicació de la informació. Així evitarem que els representants electes, per més que es troben en majoria, utilitzen la institució local com la seua pròpia casa i potencien el consens entre les diferents forces polítiques, enriquint la democràcia.
I, ja de pas, si li fiqueu un poc més de ganes, a més de tenir vosaltres treball, doneu-nos-en als altres, ja que ni l’administració central ni l’autonòmica ni la local semblen massa capaces de fer-ho!Bones festes i moltes gràcies per escoltar-me!

Neus Sànchez i Expósito 

Setembre 2009 al Diari Carraixet


GOVERN I OPOSICIÓ: BIPARTIDISME I PIM-PAM-PUM

Des de fa temps hem escoltat allò de que ningú no té tota la raó i que entre tots ho podem fer tots. Però tant el PP com el PSOE ja fa anys que practiquen una espècie de política-espectacle de llançar-se sistemàticament els trastos al cap tractant els ciutadans com a menors d’edat i políticament immadurs. Per a ells la societat és com una moneda: només té dos cares.
            Els que haguen seguit la trajectòria de l’Acord d’Esquerres i Ecologista de Tavernes Blanques hauran observat que la nostra línia de treball és ben diferent: transparència informativa i foment de la participació per a que cada ciutadà/ana traguen les seues conclusions i prenguen les seues decisions en conseqüència. Quan ja fa dos anys vam proposar que es fera tot el possible per a fomentar l’assistència del públic als plens algú, des de preteses posicions d’esquerra i amb una llarga trajectòria de presència en el nostre ajuntament, ens contesta: “Eso no se ha hecho nunca”. I sembla que tenia raó, perquè fins la nostra arribada a la nostra institució municipal ningú no es molestava en demanar a la gent que vinguera als plenaris.
            I fetes estes consideracions, parlem ara d’alguns fets:
-          A l’escola Sant Rafael és necessari fer una reforma i ampliació del centre. Per a fer-ho possible l’Ajuntament a adequat uns terrenys pròxims per a instal·lar aules prefabricades. Però per part de la Conselleria d’Educació ni pares ni professors tenen cap noticia. A què esperen?
-          Al C. P. Rei en Jaume, després de moltes precisions, sembla que, per fi, es van a reformar els vestidors que en tan mal estat es troben al pati. El regidor d’Educació es va comprometre el curs passat a fer la reforma abans que acabaren les classes. Hem començat el nou curs, i s’han fet alguns preparatius, però l’obra està pendent.
-          Al C.P.Nou d’Octubre acabarem el curs amb reformes als banys (per fi!) i amb una barana d’obra caent-se. Actualment, ja està això arreglat.
-          La regidora de l’Acord d’Esquerres i Ecologista, Neus Sànchez, va demanar en el ple del dia 3 de setembre que es corregiren les proves d’impremta del Carraixet i no es publicaren articles en valencià plens d’errades ortogràfiques. El senyor alcalde contestà que els articles es publicaven tal qual, sense modificar res. Doncs no. Els nostres articles sofreixen alteracions (creiem que involuntàries) en el procés de composició del butlletí i demanem que es respecten els originals. De tota manera creiem que en les publicacions oficials s’ha d’utilitzar un model de llengua (valencià o castellà) mínimament correcte. Suposem que no es permetria que es publicaren coses com “biba la bida”.
-          Després del Plan E, el senyor Rodríguez Zapatero acaba d’anunciar en el debat sobre la crisi econòmica un nou pla de 5.000 milions d’euros per ajudar els ajuntaments. Esperem que ara les obres es planifiquen millor, siguen de major interès, creen ocupació de qualitat i es permeta la participació de tots els ciutadans i de tots els seus representants municipals sense sectarismes ni afany de protagonisme.
-          Davant de l’esclat de pànic generalitzat sobre la grip A, l’Ajuntament s’ha compromès a ajudar a repartir els fullets informatius de la Conselleria de Sanitat. Tanmateix, considerem que tal vegada, cal també que es faciliten als centres ajudes per a millorar la higiene de l’alumnat, sense que això supose ajudar a crear alarma social. 
Neus Sànchez i Expósito