La Carta Magna que regula els
nostres drets i deures com a ciutadans i ciutadanes ha estat fortament
colpejada per les polítiques econòmiques i socials neoliberals portades a terme
els darrers anys. Si fa un temps centràvem el nostre discurs en la necessitat
d’actualitzar la Constitució Espanyola, evitant la possibilitat
d’interpretacions tant restrictives com la negativa a la consulta sobre el dret
a decidir a Catalunya, avui en dia trobem necessari, a més, denunciar
l’incompliment constant d’alguns dels seus articles, per part de les diferents
administracions públiques.
Enguany
s’ha produït un canvi en la figura del Cap d’Estat. La decisió de l’abdicació
del Rei com a intent de recuperar el prestigi de la monarquia, afectada pel cas
NOÓS-Urdangarin i qüestions com el viatge a Botswana de l’anterior rei sense
notificar-ho al Govern de l’Estat han estat fets decisius per a aquest canvi. Encara
que l’article 57 de la Constitució estableix el caràcter hereditari de la
corona, no diu res en relació a la possibilitat d’abdicació en favor d’aquesta
o una altra persona ni quant a la possibilitat de transmissió prèvia a la
defunció i consagra l’herència com l’únic mecanisme, el qual sols pot donar-se
per mortis causa. Així doncs, allò
que haguera estat democràtic i constitucional haguera sigut, a falta de
regulació, oferir a la ciutadania la possibilitat de manifestar-se mitjançant
referèndum sobre la possibilitat que tots els càrrecs públics i representatius
de l’Estat espanyol, inclòs el Cap d’Estat, siguen designats mitjançant
l’elecció ciutadana, tal com estableix l’article 23 de la CE i prenent en
consideració l’article1.2. que afirma que “La
sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de
l’Estat”.
Amb
1.900 polítics imputats en 130 causes obertes, de les que sols 170 persones han
sigut condemnades per aquest tipus de delicte, una de les qüestions més greus
en aquests moments són els casos de corrupció política. I això que l’art.
103.1. de la CE diu que “L’adminsitració pública serveix amb objectivitat els
interessos generals i actua d’acord amb els principis d’eficàcia, jerarquia,
(…)[entre d’altres]”.
Però
què dir del conjunt de retallades en educació i sanitat? L’art. 43.2. diu que
“Correspon als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de
mesures preventives i a través de les prestacions i dels serveis necessaris”.
En canvi, ens hem trobat amb l’incompliment de la llei de dependència i amb la
baixada dels graus de dependència en “centenars de casos de curacions
miraculoses”. És més, el senyor Rodríguez Zapatero fa quatre anys amb la
col·laboració del Partit Popular, ens va obsequiar amb una reforma de l’article
135 de la Constitució Espanyola, no sotmesa a referèndum, que va permetre tota
una cadena de retallades en els serveis públics, com l’educació, la sanitat,
l’assistència social i l’atenció a la dependència. Aquella reforma no va servir
per a controlar el dèficit però sí va estimular la privatització dels esmentats
serveis públics.
En
relació al rescat a la banca hem de dir que xoca amb l’article 128.1. “Tota la
riquesa del país en les seues diverses formes, i siga quina siga la seua
titularitat, resta subordinada a l’interès general.” I no sols no ha estat així,
sinó que trobem continues desqualificacions a la Iniciativa Legislativa Popular
sobre la Renda Bàsica, considerant-lo quelcom utòpic. Ara bé, cal recordar que el
nostre fonament democràtic és la Constitució Espanyola i aquesta ho diu
clarament a l’article 41. “Els poders públics mantindran un règim públic de
Seguretat Social per a tots els ciutadans, que garantisca l’assistència i les
prestacions socials suficients en les situacions de necessitat, especialment en
cas de falta de feina.”
I
seguim sumant, l’art. 35.1. diu “Tots els espanyols tenen el deure de treballar
i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la
promoció a través del treball i a una
remuneració suficient per tal de satisfer les seues necessitats i les de la
seua família sense que en cap cas es puga fer discriminació per raó de sexe.” I
no sols ens trobem que a l’Estat espanyol la xifra de persones desempleades el
passat mes d’octubre és de 4.526.804´, sinó que a Tavernes
Blanques tenim 1.119 persones inscrites com a aturades, la majoria amb més d’1 any
en aquesta situació. Per a fer front es destinen 50.000€, sense desenvolupar un
Pla d’Ocupació. Hem de recordar que al 2013 aquest pla consistia amb una única
mesura que sols va beneficiar a una persona del poble.
Segons l’art.47 de la CE “Tots
els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics
promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal
de fer efectiu aquest dret.” En canvi, ens trobem amb 184 desnonaments diaris i
un conveni entre la FEMP i algunes entitats bancàries, signat també per aquest
ajuntament, conegut com el “Fons social d’habitatge per a famílies en
dificultats” que sols ha enregistrat 750 sol·licituds en tot l’Estat per la
seua deficient aplicació. Quan des de l’ACERT demanem instar a que es millore
la seua aplicació, ens quedem sols.
L’article 39.2 estableix que els
poders públics asseguren la protecció integral dels fills i al 39.4. es diu que
“Els infants gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals que
vetlen pels seus drets.” i a l’Estat Espanyol tenim al voltant de 700.000
famílies sense cap ingrés mensual i el 29.9% dels espanyols menors de 18 anys
viuen en risc d’exclusió social. I per això, per a fer front a aquesta situació,
l’ACERT proposarem obrir els menjadors escolars durant les vacances de nadal,
oposant-se frontalment el PP i abstenint-se el PSOE.
També s’afirma en la CE, en
l’art. 3.3. “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és
patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.” La
realitat també dista molt del mandat constitucional, perquè quan en aquest
ajuntament hem plantejat un reglament de normalització del valencià, va i
després de manifestar una voluntat a la negociació pel PP local, ens vàrem
trobar amb el seu definitiu vot en contra.
No podem deixar de mencionar, en
aquest discurs que a l’Ajuntament de Tavernes Blanques se l’ha condemnat en la
sentència nº000287/2014 del Jutjat contenciós-administratiu nº5 de València,
per apreciar la vulneració de l’article 14 de la Constitució Espanyola que
afirma que tots els espanyols són iguals davant la llei sense que puga existir
discriminació, donant la raó a l’ACERT en relació a la negativa de l’ús dels
espais municipals per a realitzar actes públics.
Amb aquest llarg etcétera,
resulta anecdòtic fer actes commemoratius del Dia de la Constitució Espanyola.
Cal ser coherents i conseqüents i acompanyar els nostres discursos amb accions
efectives que garantisquen el seu compliment.
Neus
Sánchez i Expósito
Regidora
A.C.E.R.T.
