Amb este lema, el PSOE de Felipe
González i Alfonso Guerra guanyà àmpliament les eleccions en 1982, en un
context de descomposició de la UCD de Adolfo Suárez y de profunda crisi del PCE
de Santiago Carrillo. Sense rivals efectius ni a dreta ni a esquerra , a Felipe
Gonzalez li va ser fàcil crear-se un aura de gran governant i consolidar un
sistema bipartidista que actualment a entrat en una crisi sembla que
irrecuperable.
I en això estem ara. Malgrat una
llei electoral aprovada fa 40 anys que afavoreix el bipartidisme, el PP I el
PSOE no aconsegueixen reunir ni vots ni diputats suficients per a formar
govern. El PP ha resultat ser el partit més votat, però el més vetat del Congrés. I
el PSOE es debat entre el no, no, no a Rajoy (i al PP) amb la possibilitat d’intentar
un govern alternatiu i les pressions de la vella guàrdia felipista i dels
descontents pels mals resultats electorals per a que deixe governar a Rajoy i passar
a l’oposició on es "redimirà" de tots els seus mals.
És a dir, POR EL CAMBIO HACIA EL RECAMBIO. O a repetir les eleccions per
tercera vegada.
Robert Sánchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada