dimecres, 5 d’octubre del 2016

NO, NO, NO. O SÍ?


El PSOE, al mes de Setembre passat i mentre creixien les disputes internes, pretengué quadrar un triangle:
-          No a Mariano Rajoy i al PP.
-          No a la repetició d’eleccions.
-          No a un govern de canvi amb la col·laboració de Podemos i els nacionalistes bascos i catalans.
Volien una entesa amb Ciudadanos a la dreta i Podemos a l’esquerra amb el PSOE al centre presidint esta terrenal trinitat. Però com digué el torero “lo que no pué ze, no pué ze y ademá ez impozible”. Ciudadanos ja havia proclamat que havien nascut per a barrar-li el pas a Podemos. I esta força deixà clar que eixe plantejament només seria vàlid per a acords puntuals de caire institucional, mai per a aplicar una política socioeconòmica de canvi. I així assistirem fa uns mesos a escenes d’òpera bufa com la presentació del pacte PSOE-Ciudadanos, pacte que durà com del Mercat a la Bosseria i després del fiasco de la investidura al Congrés de Pedro Sánchez quedà soterrat sense honors ni glòria. I oblidat per secula seculorum.
I mentre a Pedro Sánchez li creixien els nans per tot arreu i Rajoy era derrotat al Congrés per 170 vots front a 180 el (encara) Secretari General del PSOE pensó que pensar debía en asentar la cabeza i començà a valorar les possibilitats d’intentar la formació d’un govern alternatiu, sotmetent-se a unes primàries i convocant un congrés del seu partit a correcuita.
Però els nans no estaven per a estes bromes i al toc d’alarma de papa Gonzalez 17 integrants de l’executiva federal socialista dimitiren, això sí, amb la transparència i germanor que es practica habitualment entre companys.  I els lil·liputencs acabaren menjant-se per un garró a Gulliver-Sánchez (Ernesto Ekaizer fa en El País del 3/10/2016 una exposició detallada del procés de deglució de Pedro Sánchez com a Secretari General). Tot açò en els dies previs a la reunió del Comité Federal del PSOE del dissabte 01/10/2016 i a la pròpia reunió del comitè.
Per acabar, unes preguntes:
-          S'abstindrà el PSOE en la previsible investidura de Rajoy ? “Y donde dije digo, digo Diego?”.
-          Donaran per acabada la batalla Pedro Sánchez i els altres paladins del NO a Rajoy?
-         Rajoy, si surt investit president del govern, aguantarà molt de temps que li toquen els pebrots des de l’oposició? O acabarà convocant noves eleccions quan ho crega convenient per a ell?
-          A partir d’ara, assistirem a una recomposició del camp de l’esquerra per a construir una alternativa creïble i engrescadora a la dreta corrupta i retalladora?.
Robert Sánchez Miralles

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada