dimarts, 6 de desembre de 2016

Discurs del dia de la Constitució 2016

Fa un any, amb motiu de l’aniversari constitucional i en un context de convocatòria de les eleccions generals que se celebraren el 20 de desembre del 2015, criticàvem l’herència del bipartidisme, que ha adulterat durant més de trenta-sis anys l’essència i les pràctiques de la democràcia autèntica, distorsionant la informació a la ciutadania, limitant la seua participació en els quefers públics i subvertint els valors de llibertat, justícia social, solidaritat i coresponsabilitat en la problemàtica comuna de tots els pobles d’Espanya. Reclamàvem, reclamem i reclamarem els drets constitucionals a treball, habitatge, educació, sanitat, atenció a la dependència, informació objectiva i veraç, i tant altres, en condicions d’eficàcia i dignitat.
També exigíem i seguim exigint la plena igualtat entre dones i homes, condemnem la violència masclista i rebutgem els grollers insults antifeministes com els expressats recentment per alguna autoritat municipal. Pel bé de les nostres mares, germanes, filles, de les nostres veïnes, pel bé de totes i tots, pensem el què fem i el què diguem abans de parlar i actuar.
Passades dos eleccions generals en l’espai de deu mesos s’ha format, o reformat, un govern que no s’atrevim a qualificar de nou perquè, ni en els seus integrants ni en el seu programa, es perceben grans novetats. Més bé estem assistint a alguns canvis per a que tot continue igual. Per exemple, aquest nou-antic ara parla molt de diàleg. I abans, per què no ho feia? Perquè amb majoria absoluta no cal dialogar. És la nova realitat política i parlamentària la que imposa el diàleg, no les conviccions ni el tarannà dels nous-vells governants. Diàleg sí, però sense abusar.
Diàleg sí. Sempre? Per a tot? Amb tots? Per exemple, per a reformar la caduca Constitució del 78? Per a fer realitat els drets que es proclamen i no es compleixen? Per a reconèixer la plurinacionalitat d’Espanya? Per a fer possible que qualsevol ciutadà o ciutadana puga assumir qualsevol responsabilitat, inclosa la màxima representació de l’Estat, si la seua capacitat i la voluntat del poble així ho determinen? Dubtem que la voluntat de diàleg arrive tan lluny. Més bé es tracta de fer retocs sense canviar res substancial.
Ara que s’acosten les festes de Nadal i d’Any Nou no volem oblidar aquelles persones deixades de banda per la fortuna i per aquesta injusta societat. Pensem en els que tenim més prop, sí, però tinguem presents a tants i tants refugiats/des que fugen de la guerra, i en estos dies en particular recordem el poble màrtir de Síria i fem el que puguem per traure-lo de la destrucció i la massacre a que està sent sotmès.

Entre la crítica a l’immobilisme i l’optimisme responsable i prudent, des d’ACERT-Compromís farem tot el que siguem capaços, amb l’ajuda de tots i totes els que compartisquen les nostres conviccions, per a que cada nou dia, cada mes i any que passa siga diferent i millor que l’anterior. Resignació, ninguna! Treball i il·lusió, lluita i convicció, a cabaços!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada