En un context de crisi econòmica que colpeja tan durament a la població espanyola i que sembla que tardarà en millorar la situació – 4.299.263 persones sense treball al mes de febrer d’aquest any, segons els Serveis Públics d’Ocupació, fet que suposa un increment de 168.638 persones en relació al mes de febrer de 2010-, al nostre Ajuntament de Tavernes Blanques, s’aprovà el pressupost el dia 3 de Febrer.
Un any mes, el PP, vanagloriant-se del seu tarannà democràtic (irònicament parlant, evidentment), presentà un pressupost suposadament adaptat a la realitat, amb unes considerables limitacions.
I parlem irònicament perquè, de nou, el Partit Popular fent ús de la seua majoria absoluta en democràcia va fer palès no ser una majoria democràtica: en un context com aquest, en aquesta elaboració del pressupost no es va permetre participar ni a l’oposició ni a la ciutadania, negant així la possibilitat de fer-ne un participatiu.
D’aquesta manera s’evidenciava la dèbil democràcia que suposa un govern en majoria absoluta, però també aspectes fonamentals irreconciliables que obligaven a Neus Sánchez (regidora del grup no adscrits -de moment-) a votar en contra.
Prèviament a descriure les limitacions, no podem obviar, esmentar la mancança més greu: aquest pressupost no compleixen amb el principi d’estabilitat pressupostària.
Com tothom sabeu l’any 2008 s’aprovava un Pla econòmic-financer de reequilibri a un termini de tres anys (el conegut Pla d’Estabilitat Pressupostària) obligats per llei, a fer-lo i a complir-lo. Durant el present exercici (liquidació 2011) s’havia d’aconseguir l’estabilitat pressupostària. En cas contrari la llei expressa que “Los sujetos enumerados [administracions locals, entre d’altres](…) incumpliendo las obligaciones en ella contenidas (…) provoquen o contribuyan a producir el incumplimiento de las obligaciones asumidas por España frente a la Unión Europea como consecuencia del Pacto de Estabilidad y Crecimiento, asumirán en la parte que les sea imputable las responsabilidades que de tal incumplimiento se hubiesen derivado.”
I això vol dir dues coses: una, que no hem complert amb les nostres obligacions -cal dir que per poc, 53.271,12 € en un pressupost de 6.112.312,66 €- i, dos, que desconeguem quines poden ser les responsabilitats derivades d’aquest incompliment (la llei no ho fixa).
Però si açò no era prou greu, encara hi ha més coses: l’externalització del servei de monitors de les escoles esportives ha suposat un increment de 39.000€ el 2010 a 90.000€ el 2011; les escoles, llibres,… (educació) ha sofert una lleugera retallada en un context que és evident que la gent necessita més ajudes; igual li passa a benestar social, però en canvi, per qüestions jurídiques la partida d’Indemnitzacions i sentències s’incrementa a 260.000€ quan al 2010 n’eren sols 7.300€. A més a més, s’incrementa el consum de carburants (lògic) però no es fixa cap mecanisme d’intent de control d’aquest (i tothom hem vist com des de la comissaria de policia fins al saló de plens la policia fa ús del vehicle per a no sortir ni del mateix carrer). La inversió per a la gent gran puja a 150.000€ en vistes a arreglar la llar dels jubilats (com sempre apostant per la rajola!).
Per tot açò, era inevitable fer un vot de protesta en contra, que també feren el PSOE (encara que mancà la presència del seu portaveu per qüestions laborals). Sobretot tenint present que la importància d’aquest ple tractant d’aquest tema no es percebia de la mateixa manera per al PP i al PSOE que presentaren unes mocions (quasi les úniques de la seua legislatura) –era evident que no s’esperava massa debat al voltant del pressupost-.
Així doncs, un any més, el nostre pressupost no és més que el seu pressupost.
Neus Sànchez i Expósito
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada